Quadern Art i Mecenatge | 04

El mecenatge no s’improvisa i necessita un terreny fèrtil que l’afavoreixi. Les persones han d’estar motivades per contribuir-hi amb el seu esforç, el temps i els recursos. Però el suport al mecenatge també ha de tenir el reconeixement de les institucions i de la societat en general.

Los cauces de la generosidad
F. Calvo Serraller (ed.), V. Camps, J. A. Marina, J. L. Pardo
Quadern | 04

Los cauces de la generosidad

Los cauces de la generosidad. Ensayos histórico-críticos sobre los fundamentos del mecenazgo analitza les motivacions i les limitacions ètiques i filosòfiques del mecenatge. Victoria Camps, José Antonio Marina, José Luis Pardo i Francisco Calvo Serraller exploren els orígens del mecenatge en una edició dirigida per aquest últim.

«El mecenatge és expressió de la generositat, personal o corporativa, orientada al suport de la cultura i, per extensió, a altres àmbits d’interès general. El concepte, de gran riquesa, es construeix a partir de diferents aspectes. La nostra actuació s’orienta a enfortir-ne el desenvolupament. Ens interessa posar en relleu els trets que afavoreixen el mecenatge, com es consolida i quin impacte té.»

– Fragment del pròleg d’Isidre Fainé, president de la Fundació Bancària ”la Caixa”, en el quart Quadern Art i Mecenatge, gener del 2016.

Quatre assajos històrico-crítics dels fonaments del mecenatge

Breve historia del mecenazgo artístico, Francisco Calvo Serraller

«En primer lloc, és important un recordatori etimològic sobre l’origen del terme “mecenatge”, que es personalitza en el patrici romà del segle i de la nostra era Gai Cilni Mecenes, ministre de l’emperador August de notable fortuna econòmica que, a més d’assolir aquelles grans cotes de poder, va ser poeta aficionat i, com a tal, protector, ni més ni menys, d’Horaci, Virgili i Properci. En aquest sentit, tot i que es poden rastrejar retrospectivament els precedents històrics de la seva actitud de protector de les arts, les dades que conflueixen sobre la seva personalitat i acció tutelar ens proporcionen el primer perfil indistint i inqüestionable del que s’ha definit precisament com a “mecenatge artístic” en general i, per tant, de les peculiaritats del seu rerefons.»

Arte, mecenazgo y educación, José Antonio Marina

«Hi ha fundacions o mecenes que es dediquen a finançar programes per investigar malalties, o per lluitar contra la pobresa, o per ajudar a establir règims democràtics, i és evident la conveniència de parlar de la seva generositat als alumnes. El mecenatge artístic hi pot competir com a exemple de generositat? No es tracta d’un mecenatge d’exquisits i per a exquisits?

La proposta d’Art i Mecenatge m’arriba quan investigo ‒des de la filosofia, la pedagogia i la història de l’art‒ el paper que l’educació estètica ha de tenir en els plans d’ensenyament obligatori, és a dir, en els que defineixen el nivell cultural que cal exigir a tots els ciutadans. Som conscients que es tracta d’un problema molt debatut al llarg de la història, i que queden molt lluny els temps en què Plató considerava que la perfecció humana era un ascens de l’ànima de bellesa en bellesa fins a arribar a la contemplació de la bellesa perfecta.»

Ética y mecenazgo, Victoria Camps

«Des d’una perspectiva estrictament conceptual, […] caldria considerar el mecenatge una activitat que no només no mereix cap mena d’objecció per part de la moral o de l’ètica (utilitzo tots dos termes amb el mateix significat), sinó que s’ajustaria plenament als principis i valors que les conformen. En podem deduir una primera conseqüència: si alguna cosa l’ètica ha de retreure al mecenatge, ha de ser o bé que s’utilitzi per encobrir una cosa que perverteixi l’objectiu primordial del patrocini, o bé que se serveixi d’uns mitjans o doni lloc a unes conseqüències inacceptables o incoherents amb els principis ètics.»

¿A cambio de nada?, notas para una filosofía del don, a los novena años de la publicación del Ensayo de Marcel Mauss, José Luis Pardo

«El 1925, Marcel Mauss va publicar a França un escrit que es titulava Essai sur le don, que havia de donar lloc a una llarga i fructífera cadena d’interpretacions i que havia de tenir un paper fonamental en els debats de la filosofia i de les ciències socials al segle xx. […] Mauss confessa en el seu treball que, en consagrar el seu esforç a la institució social del do, creu haver descobert “una de les roques humanes sobre les quals estan construïdes les nostres societats”».

[Traducció del traductor]

Galeria d’imatges

CaixaForum Madrid, 12 de gener de 2016

Recursos de premsa

FAyMQuadern Art i Mecenatge | 04