Arquitectura agrícola, de Soledad Sevilla

Soledad Sevilla, Premi Art i Mecenatge 2014, categoria Artista

SECADEROS 8Secadores

El premi en la categoria d’Artista està dotat amb 50.000 €, 20.000 dels quals es destinen a l’edició d’un llibre d’artista. El 2014 el va guanyar Soledad Sevilla, que va dedicar la dotació del premi a publicar el llibre d’artista que ara veu la llum.

El jurat del premi en aquesta categoria, format per Francisco Calvo Serraller, María de Corral i Bartomeu Marí, va reconèixer que Sevilla era una autora d’una obra consolidada i de gran qualitat, i en va valorar especialment que «transita per una de les vies excepcionals de l’art espanyol: l’abstracció “racional”, on forma i color han estat conjugats des de l’àmbit de la pintura en els anys setanta fins a instaŀlacions i obres de gran envergadura». «El seu valor és el cultiu d’una obra arriscada».

Arquitectura agrícola

«A la primavera del 2007 vaig començar a fer les primeres imatges dels assecadors de tabac que hi ha a la Vega de Granada. Són arquitectures basades en uns elements molt elementals que fan la funció de ventilar les plantes de tabac i protegir-les de l’excés de vent, la pluja o els raigs de sol. La qualitat estructural i fins i tot l’interès formal en varien en funció dels materials i l’antiguitat: de palla, canyes i fusta els més antics, i, per tant, rudimentaris, i de maó, formigó, uralita o metall els més moderns. Són especialment bells els construïts amb posts de fusta, entre els quals queda un espai que transforma el conjunt en una gelosia. L’atmosfera que es produeix a l’interior d’aquestes estructures em remet a altres espais que m’interessen, com els recintes i els patis de l’Alhambra, en els quals es multipliquen els efectes de llum, fruit del seu filtratge a través d’estructures que pretenen la transparència. També els sostres envaïts per mocàrabs i els murs trepats d’estuc, ara esclarissats pel pas del temps, i la desaparició de la policromia aŀludeixen a aquesta lleugeresa que jo mateixa persegueixo en la meva obra.

»La bellesa de les fustes desgastades d’aquests assecadors, els especejaments de les façanes geomètriques, unes vegades d’una precisió impecable, i d’altres elaborats amb rudesa, m’han emocionat i conquerit cada vegada que m’hi he trobat. Les xarpelleres de plàstic que protegeixen amb delicadesa les plantes estan últimament en el meu projecte, i han inspirat obres anteriors com el Telón de cristal. Des del Retablo i Sonata sin futuro, pintures de grans dimensions amb una l’aparença que suggereix la d’una tanca, passant per Los apóstoles, el meu treball es desenvolupa a partir de les vivències que he tingut amb aquesta arquitectura. Recentment, la simple emulació esdevé una evocació molt més directa d’aquests espais agrícoles, que reprodueixo en paper, neoprè i metall, per jugar amb les possibilitats expressives que aquests materials m’ofereixen.

»Visito els assecadors tot sovint i n’observo amb preocupació la desaparició gradual. He pres imatges de molts que han deixat d’existir. La meva intenció amb aquest llibre és explicar la influència que aquestes construccions han tingut en la meva feina, com a desencadenants del procés creatiu i com a referents més directes. A més, amb aquest document gràfic deixo constància d’un patrimoni cultural i artístic que no s’ha sabut conservar.»

Soledad Sevilla,
Barcelona, abril del 2014

[Traducció del traductor]

«Tot i que no sempre és fàcil saber per què, alguns objectes truquen a les portes de la nostra sensibilitat, són capaços de commoure el sentiment i de conduir-nos a experiències singulars que ens sostreuen de l’atonia de la quotidianitat. Quan un artista, un veritable artista, troba alguns d’aquests objectes, és possible que a partir de les seves sensacions senti la necessitat de reflexionar-hi i transformar els pensaments mitjançant les formes de l’art. Aquest llibre en ret compte, perquè s’hi recull el resultat de la impressió que van causar a Soledad Sevilla unes estructures, humils però poderoses, que li van cridar l’atenció i en les quals va fixar la mirada en successives passejades per la Vega granadina.»«Los secaderos de Soledad Sevilla», Esperanza Guillén.

«El primer que es fa evident en observar l’obra de Soledad Sevilla inspirada pels assecadors de tabac de la Vega de Granada, exemple particularment essencial de construcció agrícola, és la capacitat suggeridora d’aquesta arquitectura vernacla, humil, pràctica i sense signatura.»Sobre "Arquitectura Agrícola" de Soledad Sevilla, Llàtzer Moix.

«Els treballs en què es basa el llibre Arquitectura agrícola sobre els assecadors de tabac de la Vega de Granada són per a mi una nova inflexió en l’obra de Soledad. Aquesta vegada és la realitat la que està cridada a desaparèixer, a romandre només a la nostra memòria. I aquesta consciència del que és efímer és el que el fa ser objecte de reflexió artística. Soledad Sevilla, a través de les imatges, tant fotogràfiques com pictòriques, ens recorda que res no existeix si no té la confirmació de l’existència que li atorga la imatge.»Sobre Soledad Sevilla, María de Corral.

[Traduccions del traductor]

Los secaderos de Soledad Sevilla
Esperanza Guillén
Discurs complet (PDF)
Sobre Arquitectura agrícola de Soledad Sevilla
Llàtzer Moix
Discurs complet (PDF)
Sobre Soledad Sevilla
María de Corral
Discurs complet (PDF)

limbic“Arquitectura agrícola”, de Soledad Sevilla