Anàlisi de l’informe sobre el mercat de l’art a Espanya

Introducció

El nostre plantejament general és donar informació de la realitat (parlar de coŀleccionisme, estudiar-ne el sector, la regulació) i generar coneixement per aconseguir el reconeixement. La Fundació ha analitzat de manera extensa el mercat de l’art a Espanya

  • Un primer fruit d’aquesta anàlisi ha estat l’Informe sobre el Mercado del Arte en España, que ha suposat que per primera vegada es disposés d’un coneixement objectiu del sector (estructura, volum, relacions intersectorials, etc.).
  • Simultàniament ha dut a terme un estudi en profunditat de l’estatut jurídic del mercat de l’art a Espanya en general i del coŀleccionista en particular.

El resultat n’és un coneixement complet (360 graus) del sector, que la Fundació ha utilitzat com a punt de partida per determinar objectius concrets que contribueixin al desenvolupament del mercat.

Ponents

Conclusions: on som

Enfortir i estimular el coŀleccionisme privat és desitjable en un estat que ha arribat a la normalitat en la difusió i gaudi de l’art i la cultura en general, en una societat madura en què la participació i la diversitat ja són una realitat. Però, en moments de retallades dràstiques que deixen els centres amb molt pocs recursos per subsistir i per mantenir actius els canals de producció i havent desaparegut moltes vies de suport a la producció, es converteix en una necessitat.

Si hi ha coŀleccionisme hi ha més patrimoni, aquesta és una realitat àmpliament contrastada al llarg de la història. Tenim un gran potencial cultural històric, que es pot utilitzar en el present i que ens pot servir de model. Si hem estat capaços de fer-ho en el passat, hem de poder aconseguir-ho ara com ara. S’han creat les estructures durant els últims anys: ara és el moment de rendibilitzar-les.

El nostre mercat de l’art, en el context del coŀleccionisme, és petit, abrupte i inestable. Es tracta, a més, d’un mercat que s’ha desenvolupat, en els últims anys, a l’empara d’un fort protagonisme de l’administració, que generava bona part de la demanda, una situació que no és sostenible en l’actual context econòmic i que és part de la raó de la seva fragilitat.

Aquestes característiques fan palès, però, un gran marge per al desenvolupament, un gran potencial de creixement, per tal com el punt de partida està molt endarrerit.

És important considerar el sector com a fet econòmic, i intentar aplegar els diferents interessos per competir i, d’aquesta manera, contribuir a la generació de PIB, massa social i llocs de treball.

Mesures: una nova perspectiva

1
Ens trobem en l’era de la postinternacionalització.

El mercat ja és global. Hi som gràcies a grans esforços d’artistes i galeristes, però, un cop feta aquesta inversió, l’hem de rendibilitzar i evitar que els resultats en quedin fora. La realitat actual és que una normativa dispersa, anacrònica, contradictòria i dissuasiva està provocant un efecte d’autoexclusió, està bloquejant el potencial de desenvolupament del sector.

2
Demanem estructura, no diners. El cost és zero.

Necessitem un enfocament global de la regulació i tributació, amb objectius clars, i que també sigui eficaç. Fiscalitat també, però no sols això. Cal que hi hagi estratègies integradores properes a la realitat del coŀleccionista quotidià. Les mesures que proposem cerquen l’eliminació de barreres i l’atracció/rendibilització de talent, de prescriptors i de coŀleccionistes. Ara sabem com és el nostre mercat i en podem analitzar l’eficàcia.

3
En aquest nou escenari, la connexió entre el que és privat i el que és

Per això, cal transcendir l’actual concepte legal del mecenatge i obrir la tinença d’obres d’art a tota la ciutadania.

limbicAnàlisi de l’informe sobre el mercat de l’art a Espanya