Soledad Sevilla

Premi Art i Mecenatge 2014 en la categoria Artista

El jurat de la categoria Artista, format per Francisco Calvo Serraller, María de Corral i Bartomeu Marí, ha volgut premiar la importància i la coherència de la trajectòria professional de Soledad Sevilla. L’artista ha compaginat, al llarg de més de quaranta anys de treball, la pintura sobre suport pla amb la instaŀlació tridimensional, passant de la pintura d’arrel geomètrica a la recerca d’una experiència sensorial i orgànica, així com de la investigació conceptual i espacial a una d’emocional i poètica.

Soledad Sevilla ha mantingut constantment les seves preocupacions artístiques: l’espai, la llum, el color i el temps, i ha aconseguit que els nostres dilemes de percepció es converteixin en experiències emocionals. Soledad Sevilla és autora d’una obra consolidada i de gran qualitat que transita una de les vies excepcionals de l’art espanyol: l’abstracció «racional», on forma i color han estat conjugats des de l’àmbit de la pintura en els anys setanta fins a instaŀlacions i obres de gran envergadura. El seu valor és el cultiu d’una obra arriscada.

Hi ha una recerca permanent de la qual resulta un llenguatge molt personal que ja en els seus inicis es podia reconèixer. La pintura espanyola és fonamentalment expressionista, però Soledad s’hi inscriu com una artista a cavall entre tradició escultòrica i pictòrica amb un nou sentit de llum i de color. Al llarg de la seva extensa trajectòria ha realitzat nombroses instaŀlacions que han significat autèntics reptes i li han provocat adoptar llenguatges diversos. S’ha mantingut sempre coherent, independent i generosa, renunciant potser a una projecció mediàtica. Després de la seva formació internacional i el contacte amb grups i formats innovadors de creació, d’una forta càrrega minimalista i normativa (geomètric), va portar la seva obra a un terreny del que és sensible, amb la qual cosa es va produir una dicotomia entre racionalitat i sensualitat. Sempre hi conviuen elements constructius i elements poètics. Es tracta d’una sensualitat tramada, busca alguna cosa física que es pot racionalitzar.

La seva obra forma part de les coŀleccions més representatives, ha desenvolupat projectes en nombrosos museus i ha estat present regularment en galeries de tot el país.

CERIMÒNIA DE LLIURAMENT DELS PREMIS ART I MECENATGE 2014

ENTREVISTA A SOLEDAD SEVILLA, PREMI ART I MECENATGE 2014

El premi

Escultura de Miquel Barceló creada per a la Fundació Art i Mecenatge . Dotació de 50.000 €, dels quals 20.000 s’han de destinar a la producció d’un llibre d’artista.

Llibres d’artista

Arquitectura agrícola
Soledad Sevilla
Edició 2014

Biografia

Neix a València el 1944. Estudia a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi a Barcelona entre el 1960 i el 1965. Participa entre el 1969 i el 1971 en el Seminari de generació automàtica de formes plàstiques del Centre de Càlcul de la Universitat Complutense de Madrid. En els anys setanta la seva obra pictòrica utilitza la geometria com una base normativa.

Entre el 1980 i el 1982 resideix a Boston, on segueix estudis a la Universitat de Harvard, i allí comença a treballar la sèrie Las Meninas, aplicant una estructura bàsica en forma de retícula per reinterpretar els espais i les atmosferes del quadre de Velázquez. En tornar a Espanya des dels Estats Units, realitza diverses instaŀlacions ambientals, totes elles amb un marcat però subtil caràcter pictòric, que plantegen una profunda renovació plàstica, com a Leche y sangre, on les parets de la galeria, cobertes de clavells vermells, apareixen blanques una vegada que es marceixen les flors.

La següent sèrie titulada La Alhambra constitueix un treball de reinterpretació del palau nassarita. En aquest cas l’ús del color és més mesurat, tot i que la retícula és també una base de referència. Com a tancament d’aquest projecte realitza la instaŀlació Fons et Origo, que tendeix a recrear l’ambient nocturn dels reflexos sobre l’estany d’un dels patis de La Alhambra.

En les seves successives instaŀlacions i sèries pictòriques la llum es converteix en l’element central. El 1992 realitza al castell de Vélez Blanco (Almeria) una projecció sobre els murs nus del pati que permet visualitzar de nou el pòrtic renaixentista que actualment és al Metropolitan Museum de Nova York. En altres instaŀlacions utilitza fil de coure i de cotó que, mitjançant una apropiada iŀluminació, recrea l’efecte de feixos de llum. En una peça posterior, pels fils de coure baixaven lentament gotes d’aigua.

El 1993 rep el Premi Nacional d’Arts Plàstiques. Les seves instaŀlacions mantenen una estreta relació amb les seves sèries pictòriques. Cap a finals dels anys noranta, la retícula desapareix, però hi roman una certa idea geomètrica, de mur i d’espai, a través del que és vegetal, de les formes de les fulles, que evoca subtilment Granada, una ciutat amb la qual Soledad Sevilla ha estat molt vinculada a través de les seves classes a la Universitat.

Se li concedeix el 2007 la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts. Els seus treballs més recents han abordat la forma de la finestra com a espai pictòric i també les textures de superfícies de fusta i de metall. La sèrie sobre Els apòstols de Rubens i la d’El retaule són dos treballs de grans dimensions en què es mostra aquest tractament de les textures de fusta.

Ha participat en la Biennal de Pontevedra del 2010. La instaŀlació al Palacio de Cristal del Retiro de Madrid que reprodueix interiorment l’arquitectura del palau a més de recrear la volta celeste. El títol, Escrito en los cuerpos celestes, fa aŀlusió als signes de puntuació impresos a la membrana que forma la peça, obra realitzada en 2011-2012.

El 2013 inaugurà la temporada de la Galeria +R elaborant tres treballs diferents que s’adaptaven a les característiques espacials de cada un d’ells. Amb materials efímers com paper o neoprè assaja les peces en tres dimensions que després es repeteixen en metall. El vídeo com a complement del llenguatge pictòric, així com la fotografia, són presents en aquestes últimes obres. Es podria dir de la seva pintura actual que recrea una «geometria tova» mantenint una constant en el seu treball, que repeteix una unitat i per acumulació aquesta desapareix per crear plans més extensos.

FAyMSoledad Sevilla