Eva Lootz

Premi Art i Mecenatge 2013 en la categoria Artista

El jurat de la categoria Artista, format per Francisco Calvo Serraller, María de Corral i Bartomeu Marí, destaca d’Eva Lootz:

  • La seva exceŀlència creativa i la coherència en la seva trajectòria en què destaca la seva contribució a la innovació del llenguatge artístic, sempre buscant noves formes d’expressió amb una àmplia repercussió i influència de la seva obra a tercers.
  • Ha seguit durant tota la seva carrera un camí independent, aliè a les modes, amb una obra molt personal i experimental que transita per la pintura, els materials efímers, la tridimensionalitat, en espais públics o privats des de posicions conceptuals i especial sensibilitat ambiental. Aborda contínuament projectes innovadors que impliquen reptes, risc que assumeix quan el projecte és adequat al seu plantejament, des de la llibertat d’acció i sense condicions amb una integritat mai compromesa. El seu llenguatge, tan personal, en relació permanent amb la natura, ha anat obrint mons i aportant èxits significatius a la història de l’art del nostre país.
  • El seu sentit poètic del llenguatge; els seus escrits són part essencial de la seva obra. A més d’una constant reflexió sobre la relació entre matèria, llenguatge i art.
  • És una artista de profunda cultura i denses referències inteŀlectuals en la seva contínua indagació i recerca. En un procés que flueix d’un estat a un altre, des de l’inici pictòric de la seva primera exposició busca ja crear espais, «teatres de les matèries», «aquesta gramàtica, aquest teatre que van desplegant les matèries pel fet de ser imprescindibles per a la fabricació d’objectes d’ús estratègic […]». Algunes de les seves reflexions publicades a Eva Lootz: La lengua de los pájaros, Madrid MNCARS, 2002: «Sempre m’ha atret aquest element de mobilitat que està en contradicció completa amb el que s’ha entès sempre com a escultura, que és un objecte fix en l’espai. Jo buscava, en el fons, una cosa que contradigués aquesta noció de fixesa i que és la seva dissolució.» «Les coses sòlides són només aparentment sòlides.» «La vida és com un teixit. En el fons, m’agradaria transmetre aquesta sensació de teixit ric que la vida et dóna de vegades», són part de les seves reflexions, on també escriu: «curtcircuitar el predomini del que és visible i forçar la percepció per la banda del que és tàctil, de l’escolta i del temps».

El premi

Escultura de Miquel Barceló creada per a la Fundació Art i Mecenatge . Dotació de 50.000 €, dels quals 20.000 s’han de destinar a la producció d’un llibre d’artista del premiat.

Llibre d’artista

Escultura negativa
Eva Lootz
Edició 2013

Biografia

Neix a Viena el 1940 (Àustria), on cursa estudis de filosofia i arts plàstiques i es llicencia en direcció de cinema i televisió. A finals dels seixanta es trasllada a Espanya i a partir del 1973 comença la seva activitat expositiva.

Partint de plantejaments antiexpressius i processuals, tendents a una ampliació del concepte de l’art, evoluciona cap a la creació d’espais intersensorials i embolcallants o, en termes de l’autora, cap a un «art continu». La seva obra, en la qual hi ha un marcat interès per la interacció de matèria i llenguatge, es caracteritza des de l’inici per la utilització de registres heterogenis.

Entre les seves exposicions, cal destacar «Metal» (Fundació Valdecilla, Madrid, 1983), «Noche, decían» (Sala Montcada, Barcelona, 1987), «Alfombra escrita» (Galeria Barbara Farber, Amsterdam, 1990), «Eva Lootz» (David Beitzel Gallery, Nova York, 1990), «Arenas Giróvagas» (Tinglado Dos, Tarragona, 1991), «Escultura y dibujos» (Galeria Juana de Aizpuru, Madrid, 1992), «A Farewell to Isaac Newton» (South London Gallery, Londres, 1994), «La madre se agita» (Almudí, València, 1997), «Eva Lootz» (Boras Konstmuseum, Boras, 1997, Suècia), «Ich und Du» (Galerie Adriana Schmidt, Colònia, 2000), «Derivas» (Galeria Quadrado Azul, Porto, 2001), «Berggasse 19» (Galeria Estiarte, Madrid, 2001), «La lengua de los pájaros» (Palacio de Cristal del Retiro, Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, Madrid, 2002), «Sedimentacions» (Fundació Sa Nostra Palma, Eivissa, Maó, 2004), «Paisajes hidráulicos» (Galeria Trinta, Santiago de Composteŀla, 2007), «Mundo, Seco, Benamor, Amarga» (Sala Verónicas, Múrcia, 2009), «Hidrotopías – la escritura del agua» (Fundació Suñol, Barcelona, 2009), «Viajes de Agua» (Casa Encendida, Madrid, 2009), «Redes de agua» (Galeria ArtNueve, Múrcia, 2010) i «A la izquierda del padre» (Fundació Casa de la Moneda, Madrid, 2010), «Pensar dibujando/Drawing as Thought» (Skissernas Museum, Lund, Suècia, 2011) i «Discursos de agua» (CAB de Burgos, 2012).

«Brotes verdes», inaugurada recentment, proposa una reflexió sobre els efectes catastròfics que la crisi financera i les retallades han tingut sobre la classe mitjana en general i el món de la cultura en particular.

Ha fet intervencions permanents a l’espai públic com «NO – MA -DE – JA- DO» (illa de la Cartuja a l’Expo 92), «La mano de Linneo» (Bohuslän, Suècia, 1996), «Endless Flow» (Silkeborg, Dinamarca, 2002), el «Proyecto Recoletos» (iŀluminació de Nadal del Paseo de Recoletos, Madrid, 2004) i, com a intervenció efímera, «En torno a lo transparente» (El Corte Inglés, carrer Serrano, Madrid, febrer 2008). El 2008, en el marc de l’Expo 2008, va construir «La oreja parlante», peça situada a la riba dreta de l’Ebre a Saragossa.

Va ser professora a la Facultat de Belles Arts de Conca en els primers vuit anys després de la seva fundació i ha impartit cursos i conferències a facultats de belles arts d’Espanya, Suècia, Estats Units i Xile.

Va obtenir el Premi Nacional d’Arts Plàstiques el 1994, el 2009 el Premi Tomás Francisco Prieto de la Reial Casa de la Moneda i el 2010 el Premi MAV de les Dones en les Arts Visuals.

Recursos de premsa

FAyMEva Lootz