Museus públics i privats al segle XXI

«El museu al segle xxi es composa d’artistes, obres d’art i públic. »  Chris Dercon, director de la Tate Modern de Londres, va analitzar a la seva conferència la essència dels museus d’avui en dia. «En el passat», continua, «els museus les institucions artístiquestendien a veure el públic com una càrrega, com una molèstia a l’agradable calma de les exposicions i les sales. » Aquesta concepció ha arribat al final. Ara, museus de tots els nivells ofereixen un programa que engloba totes les parts interessades.

La accessibilitat universal als museus ha canviat profundament la seva naturalesa pública, i com a resultat, aquests han deixat de ser exclusius.

En la actualitat els museus són un nou mitjà de comunicació de masses, un espai en que les persones es plantegen preguntes que van més enllà de les obres d’art en sí. Aquests espais, tant públics com privats, ja no són un lloc en el que principalment s’hi exposen objectes; «més aviat els objectes», puntualitza Chris Dercon, «funcionen com a eines (…) en un ritual històric i cultural que permet la formació i autoformació del ciutadà».

«Als museus públics fem les coses de manera diferent. No millor, diferent.» Segons Dercon, la principal diferència entre un museu privat i un de públic és que mentre el primer busca rendibilitat, el segon es deu al públic, a aquest nou tipus de públic actiu que visita les sales cercant respostes. Quan una entitat rep finançament per part de l’Estat té temps en abundància per a treballar les coŀleccions i amb les coŀleccions. El museu privat, en canvi, requereix una organització més complexa, ja que el primer que li ha de preocupar és la recerca de finançament.

Un museu, i en això no hi ha diferències entre els privats i els públics, han de plantejar-se en primer lloc on volen arribar. Per això cal prendre una sèrie de decisions, fins i tot córrer riscos, amb la finalitat de créixer i adaptar els espais fins a aconseguir els objectius proposats inicialment. El punt de partida té a veure amb els artistes i el públic, responent a dues preguntes: Quin tipus d’art s’exposarà? A qui va dirigit? Si el museu privat es decanta per exposar un tipus d’art en concret, dirigit a un públic específic, possiblement la quantitat de visitants quedi limitada. Si en canvi vol oferir-se un recorregut artístic més generalitzat probablement entrarà al museu un major número de persones. Quan un museu es decanta per rebre un públic extens està apostant per la diversitat i la rendibilitat.

museos-siglo-xii-02

En aquest cas, a més, també pot decidir regular els preus i ser més assequible pels seus visitants. No obstant, hi ha vegades en que el valor d’una coŀlecció és tal que, fins i tot pujant els preus, el museu rep una gran afluència de públic.

L’accessibilitat universal als museus ha canviat profundament la seva naturalesa pública, i com a resultat, aquests han deixat de ser exclusius. Però és això un inconvenient al segle xxi? Els museus es tenen que reinventar a sí mateixos, implementant models innovadors que, d’una banda, els hi permetin seguir sent fonts fiables d’informació i, d’una altra, els alineïn amb els nous interessos del públic.

FAyMMuseus públics i privats al segle XXI