Artistes, galeristes i coŀleccionistes, els vincles indestructibles de la cadena de l’art

A la cadena de l’art, hi intervenen principalment tres agents: els artistes, els galeristes i els coŀleccionistes. Es necessiten els uns als altres per exercir la seva activitat, i els vincles que s’hi estableixen sovint van molt més enllà del que és estrictament el contacte professional.

Els artistes troben a les galeries el mitjà per poder crear i presentar la seva obra. El galerista actua com a pont entre aquest i el coŀleccionista. És indispensable una relació fluida i de confiança entre artistes i galeristes, i, més endavant, entre galeristes i coŀleccionistes, per afavorir un context adequat de creació i difusió.

Els diferents interessos de les parts implicades han de conviure per arribar a un punt d’entesa. Antoni Miralda, artista guardonat amb el Premi Art i Mecenatge el 2015, declara que els galeristes que han treballat amb ell «han acabat sent amics; els coŀleccionistes, encara més». Algunes vegades, els artistes es posicionen molt clarament davant el que ha de ser el paper de la seva obra dins d’una galeria. Un cas emblemàtic i singular és el d’Isidoro Valcárcel Medina, artista recentment guardonat amb el Premi Velázquez d’Arts Plàstiques i anteriorment Premi Art i Mecenatge el 2011, que declara que concedeix el dret absolut de les galeries de perviure a partir de la comercialització de les obres que exposen, però insisteix que, «si se li arramben, la seva obligació és advertir-los que lluitarà perquè, durant la seva exposició, no se’n vengui ni una».

El galerista se situa al centre d’un flux multidireccional d’obres d’art, i les seves decisions afecten en gran mesura la projecció dels artistes.

Quan les galeries elaboren el seu programa, treballen conjuntament amb els artistes; també a l’hora de preparar una exposició. Al seu torn, orienten els coŀleccionistes quan aquests busquen peces per completar les seves coŀleccions. Per tant, el galerista se situa al centre d’un flux multidireccional d’obres d’art, i les seves decisions afecten en gran mesura la projecció dels artistes. En paraules de Juana de Aizpuru, propietària de la galeria madrilenya del mateix nom, «el fet de tenir a les meves mans les obres de tots els artistes que represento, i no sols les seves obres, sinó el seu futur, és una responsabilitat fantàstica. Em sento com si fos una mena de mare amb ells». Altres galeristes, com Pedro Carreras i Ignacio Múgica, de CarrerasMugica, expliquen que la relació que es manté amb els artistes és la mateixa que es manté amb els coŀleccionistes: «és una relació molt personal, d’amistat i molt directa». Des de la seva galeria de Bilbao, aquests galeristes procuren portar els seus artistes a tots els llocs on han de ser i amb la màxima dignitat possible.

En la mateixa línia, quan a Elvira González se li va concedir el Premi Art i Mecenatge el 2013, va manifestar que «la relació amb un artista és fonamental», però «una galeria sense bons coŀleccionistes no es fa».

Així doncs, els artistes necessiten els galeristes per donar a conèixer la seva obra, i els coŀleccionistes busquen la seva orientació per adquirir-la. Al final, el coŀleccionista actua com a mecenes perquè permet que l’artista visqui de la seva obra.

Josefina Blanco, fundadora de la Fundació Sorigué, explica que totes les peces de la seva coŀlecció es van comprar a través de galeries. «És el més lògic i correcte, i a més és important, perquè en una galeria veus tot el procés d’un artista». A més, segons Michael Findlay, director d’Acquavella Galleries a Nova York, tot sovint el fet d’establir relacions amb galeristes de confiança permet l’accés a obres que no es troben al mercat. Però les galeries no són l’única via per adquirir art que tenen els coŀleccionistes. Juan Antonio Pérez Simón, coŀleccionista i propietari de la Fundació JAPS, admet que ha negociat adquisicions d’obres d’art a través de galeries, artistes, operacions privades i en cases de subhasta d’arreu del món. En el tracte directe amb els artistes, els coŀleccionistes busquen aprendre sobre els seus processos creatius i el seu context per, d’aquesta manera, treballar la capacitat d’identificar les obres que encaixin millor amb els criteris que estructuren les seves coŀleccions.

En conclusió, els tres agents principals que intervenen en la cadena de l’art tenen un paper indispensable, i també complementari: no podrien existir els uns sense els altres. Així doncs, la seva tasca combinada enriqueix el desenvolupament dels processos de creació i divulgació de l’art.

FAyMArtistes, galeristes i coŀleccionistes, els vincles indestructibles de la cadena de l’art